S’ha acabat el viatge! L’aventura per la Patagonia, els Andes, l’Amazònia i les Galápagos ha sigut molt més extraordinària del que hauria pogut imaginar. Moltes gràcies a la meva companya i parella, la Kris, per assumir bona part de l’organització i per la bona convivència tots i cadascun dels dies que hem compartit! Deixo aquí un resum de tot el que hem fet i de les impressions que hem tingut. Llegeix l’entrada aquí.

Anem a la resta d’illes que volem visitar: Isabela i San Cristóbal. A la primera visitem les formacions rocoses de la costa i el volcà de l’interior. La terra volcànica es deixa veure allà on anem, però el clima no ens acompanya. A San Cristóbal optem per un tour d’un dia que dona la volta a l’illa, parant a múltiples llocs a fer excursions curtes i snorkel. També visitem els boscos i les platges a prop del poble pel nostre compte, així descansem de guies i de turistes. Finalment, després de 131 dies, ens acomiadem de les Galápagos i del viatge. Tornem a Barcelona! Llegeix l’entrada aquí.

Les Galápagos són l’últim destí del nostre llarg viatge. Volem a l’illa Santa Cruz, la primera de les tres illes que visitarem. Explorem el centre de l’illa, la costa sud i el poble Puerto Ayora; fem una sortida per fer dues immersions de busseig, tot i que la visibilitat sota l’aigua no ens acompanya gaire; i fem un creuer que ens porta al nord i a l’oest de l’illa Isabela, on fem moltes excursions i snorkel. Tenim l’oportunitat de veure varietat d’animals terrestres i marins, incloent tortugues gegants, iguanes, llops marins, taurons i pingüins. Llegeix l’entrada aquí.

Arribem a Quito, la capital d’Equador. Tenim tres dies per explorar la zona; són insuficients, però hem prioritzat tenir més dies per Galápagos. Visitem les places i esglésies del centre històric, recorrem els carrers estrets plens de gent i venedors, pugem al telefèric i ens escapem fins a la Ciudad Mitad del Mundo, per on passa la línia de l’Equador. Un dels dies el dediquem a visitar el volcà Quilotoa, un dels molts que hi ha a la regió. Llegeix l’entrada aquí.

Entrem a l’estat de Pará. Entre altres meravelles, aquesta regió ofereix als turistes i als locals les platges paradisíaques d’Alter do Chão. L’aigua està alta i bona part de la sorra submergida, però això no ens impedeix gaudir d’aquest escenari únic. Visitem el Lago do Maicá i tota la seva variada fauna i flora guiats per una eminència de la zona, el gran i irrepetible Gil Serique, l’home més feliç de la Terra. El seu personatge és tan exòtic com la resta de l’ecosistema. Acabem aquesta etapa a l’Amazònia navegant fins a Belém, on ens acomiadem de Brasil i posem rumb a l’Equador. Llegeix l’entrada aquí.

Complementem la nostra estada a la regió de Manaus amb una visita necessària al Parque Nacional de Anavilhanas, un dels arxipèlags d’aigua dolça més grans del món. Naveguem per les seves aigües amb l’associació de canoeiros de Novo Airão, el poble on passem dues nits. Finalment, abans de continuar el viatge cap a Santarém, anem a veure les cascades de Presidente Figueiredo. Llegeix l’entrada aquí.

Després de navegar quatre dies pel riu Solimões, per fi parem a dormir a terra ferma. Els primers dies els passem a la gran ciutat de Manaus. Aquí la percepció de selva es perd, ja que, a part de la calor humida i els mosquits, la ciutat és ben normal. A partir del quart dia és quan comença l’aventura més exòtica: recorrem el riu Urubu per endinsar-nos a la selva, des d’on fem sortides amb canoa per boscos inundats i excursions a peu entre la vegetació. Llegeix l’entrada aquí.

A mitjans de febrer vam decidir substituir el temps que teníem pensat estar al Perú per poder navegar l’Amazònia. Aquesta decisió va estar motivada per les revoltes que s’estaven vivint al Perú. Ara sembla que la cosa ja s’ha calmat, però nosaltres ja estem il·lusionats amb l’alternativa. Iniciem la nostra aventura per l’Amazònia. El nostre pla és navegar pel riu travessant Brasil d’oest a est, seguint el curs de l’aigua. A les ciutats més grans ens hi estarem uns dies per fer excursions per terra. Per ara, el primer tram són quatre dies de navegació per anar de Tabatinga a Manaus. Dormim al vaixell amb hamaques. Llegeix l’entrada aquí.

Per anar de La Paz a Coroico, el nostre següent destí, hi ha una carretera asfaltada i molts busos que t’hi porten. Nosaltres decidim fer-ho en bicicleta per la Carretera de la Muerte! Amb un pendent considerable, terreny irregular i pedres, aquesta carretera té un nom que, com a mínim, adverteix dels perills que s’hi viuen. El precipici és el cementiri de centenars de viatgers. Tot i la quantitat d’accidents, les empreses de lloguer de bicicletes no han dubtat a fer-ne un reclam turístic pels més valents. Al final del patiment, ens espera un poble envoltat de vegetació, a la zona dels Yungas. Allà hi passem dues nits. Llegeix l’entrada aquí.

A l’oest de Bolívia, fent frontera amb el Perú, visitem el llac Titicaca, el llac navegable més alt del món. Són uns tres dies bastant tranquils. L’hostal el tenim a la ciutat de Copacabana. Des d’allà dediquem el primer matí a recórrer la península de Yampupata i el segon a la Isla del Sol. Llegeix l’entrada aquí.

Havent pujat al cim de l’Uturuncu, de 6008 m d’altitud, decidim que volem més alta muntanya. Aquest cop el repte és molt més complicat. L’ascens al Huayna Potosí, 6088 m d’altitud, el fem en tres dies. El primer dia el dediquem a aprendre a moure’ns sobre el gel, inclòs un curs accelerat d’escalada. El segon tenim el primer tram de pujada fins al Campo Alto. El tercer dia és quan tenim intenció de fer el cim. Els grampons i el piolet ens acompanyen durant les més de nou hores de caminada sobre la glacera coberta de neu. Durant la nit, l’única llum és la dels nostres frontals. És l’experiència més intensa que he viscut fins ara, tant en duresa com en satisfacció. Llegeix l’entrada aquí.

No estaba planeado. Pero hemos hecho varios trekkings en el viaje y los hemos disfrutado. El ascenso al volcán Uturuncu nos gustó. La Cordillera Real está muy cerca de la Paz. Llevamos varios días en altura y estamos bien aclimatados. Decidimos aprovechar el contexto y probar un nuevo reto. El Huayna Potosi lo describen como un 6000 de dificultad accesible. Es duro, sobre nieve y con ascenso nocturno. Nos informamos bien y parece apto para principiantes motivados como nosotros. Es temporada baja porque en esta época el clima no acompaña. Pero hay una pequeña ventana de buen tiempo para hacer cumbre el sábado y el guía lo ve factible. Tenemos expedición. Llegeix l’entrada aquí.

Arribem a La Paz, la seu del govern de Bolívia i, extraoficialment, la seva capital. A 3650 m d’altitud, la ciutat es vertebra gràcies a les línies de telefèric que connecten els diferents barris. Al seu centre es viu el caliu dels mercats i l’ambient al carrer, però també el caos característic de les grans ciutats. Amb un aspecte inacabat, La Paz serà la nostra amfitriona els pròxims tres dies i el nostre centre logístic la pròxima setmana. Llegeix l’entrada aquí.

Fem un tour de cinc dies per l’altiplà bolivià amb un guia i tres noies que ens acompanyen. Visitem llacunes de tots colors, deserts, pobles fantasma, salars, aigües termals, guèisers, terrenys rocosos i plantacions de quinoa. Tot això a 4000 m d’altitud i envoltats de muntanyes i volcans. El dia més inoblidable, sens dubte, la pujada al volcà Uturuncu, a 6008 m d’altitud. Llegeix l’entrada aquí.

Potosí és la tercera ciutat de Bolívia que visitem. És famosa per la mineria i l’explotació de la plata del Cerro Rico, el qual va posar Potosí al mapa a l’època colonial. A les mines, un guia ens porta pels túnels més estrets mentre ens explica la dura vida dels miners i els seus costums i rituals. Relacionat amb l’explotació de plata, la Casa de la Moneda també va tenir un paper molt important. Ara és un museu, on anem i aprenem més sobre la seva història. L’aventura a aquesta ciutat acaba amb la cerca d’un mitjà de transport que ens porti a Tupiza, tasca complicada donades les manifestacions que s’estan produint. Llegeix l’entrada aquí.

Comença la segona etapa del viatge: Bolívia. Aterrem a Santa Cruz de la Sierra, ciutat a la que passem tres dies tranquils per recuperar energies. La segona ciutat que visitem és Sucre, la capital constitucional del país, també coneguda com la ciutat blanca. Per arribar-hi agafarem un bus-llit de tretze hores. Llegeix l’entrada aquí.

Bona part de l’aventura d’aquests dos mesos ha sigut conviure en sis metres quadrats. Tot i que a les altres entrades ja he anat explicant algunes anècdotes, m’ha semblat que tenia sentit fer-ne una dedicada només a aquest tema. Les necessitats que tenim no són diferents de les que teníem a casa, però la limitació d’espai ho canvia completament. Dit això, és cert que amb pocs dies t’acostumes i ho vius amb normalitat, incòmode i renegant de tant en tant, però amb normalitat. Llegeix l’entrada aquí.

Últim tram de viatge amb la camper, el nord d’Argentina. Hem travessat el Paso de Jama, deixant enrere el Desierto de Atacama, per trobar-nos amb un paisatge diferent de tot el que hem vist fins ara. Entre moltes altres coses, aquesta regió es caracteritza per les quebradas, valls llargues i estretes amb parets pronunciades. Gaudim com sempre de captivadores vistes, però també d’altres activitats com cavalcades i declaracions a comissaria. També, aprofitem que la zona és barata per sortir més sovint a sopar a restaurants :). Llegeix l’entrada aquí.

Desert, salars, llacunes i guèisers són les formacions naturals que podrem veure al Desierto de Atacama, al nord de Xile. Els seus paisatges són realment esbalaïdors: terreny “arrugat” de color granat que recorda Mart, salars tan grans que es perden a l’horitzó, llacunes a milers de metres d’altitud i altiplans coberts de guèisers fumejant; i tot això amb els Andes de fons. No et deixa indiferent. Llegeix l’entrada aquí.

El Valle del Elqui és una zona mig amagada entre els Andes coneguda per l’elaboració del pisco i els observatoris per mirar les estrelles. A Pisco Elqui, un dels pobles importants de la vall, hi tenim programades dues activitats relacionades amb el pisco i l’astrologia. Després, continuem la ruta en direcció nord resseguint la costa pacífica, on passarem uns dies més relaxats. Llegeix l’entrada aquí.

L’Aconcagua és la muntanya més alta d’Amèrica. L’excursió fins al cim no té cabuda en el nostre viatge, però sí una excursió fins al primer campament. El següent gran destí és el Paso Agua Negra, la frontera més alta entre Argentina i Xile. Tot i que llegim que no és senzilla de fer, decidim que la nostra camper ho podrà superar, i no ens en penedim. Entremig d’aquestes dues grans experiències també gaudim d’activitats i paisatges encantadors. Llegeix l’entrada aquí.

Ara que tornem a estar als Andes, recuperem el paisatge verd amb boscos densos i llacs que ja vam veure a la baixada. Ens retrobem amb el Parque Nacional Nahuel Huapi a la zona de San Carlos de Bariloche i, una mica més amunt, visitem el Parque Nacional Lanín, on coneixem en Narcís, amb qui compartim l’excursió a la base del volcà. Llegeix l’entrada aquí.

Encara a la costa est d’Argentina, a les portes de Península Valdés, dediquem tres dies a visitar la fauna de la zona. Primer, visitem la colònia de pingüins de Magallanes de Punta Tombo. L’endemà, anem als miradors de Península Valdés, on observem llops i elefants marins. El tercer dia fem snorkel amb llops marins a les costes de Puerto Madryn. Finalment, ens acomiadem de l’Atlàntic per tornar a travessar Argentina cap als Andes, des d’on continuarem la ruta direcció nord. Llegeix l’entrada aquí.

Continuem direcció nord per la Ruta 3. En aquest tram, els paisatges que veurem no seran res massa diferent de l’estepa argentina que ja fa temps que ens acompanya. Dit això, visitarem el Parque Nacional Monte León, on veurem pingüins de Magallanes, tindrem la sort de presenciar el 20º Festival Nacional del Róbalo, on escoltarem a veterans de la guerra de les Malvinas, i ens creuarem amb una colònia de llops marins. Llegeix l’entrada aquí.

El final de la primera gran etapa d’aquest road trip que tant hem estat esperant. La terra del món més propera a l’Antàrtida: Tierra del Fuego. En aquesta illa passarem quatre nits. Recorrerem les seves carreteres amb la camper, visitarem Ushuaia, caminarem pel parc nacional i navegarem per les aigües del canal Beagle. També, tindrem la primera oportunitat de veure bastant de prop pingüins, lobos marinos i cormoranes. Llegeix l’entrada aquí.

El Parque Nacional Torres del Paine és un dels grans coneguts que visitarem en aquest tram de baixada. Ens hi podríem quedar a fer trekking durant una setmana, i encara no n’hi hauria prou. Nosaltres ens hi estarem dues nits i només farem un parell d’excursions, però ja serà suficient per entendre perquè és considerada, per alguns, la vuitena meravella del món. Després continuarem el nostre road trip per la Ruta del Fin del Mundo! Llegeix l’entrada aquí.

El Campo de Hielo Sur és la tercera massa de gel d’aigua dolça més gran del món. Entre d’altres, hi ha el famós Glaciar Perito Moreno, que visitarem. També farem un tour amb catamarà per les aigües gèlides del Lago Argentino per veure el Glaciar Upsala i el Spegazzini, i un trekking al Fitz Roy. És molt impressionant les dimensions i la força que tenen les glaceres. Al llarg dels anys han donat forma al paisatge que ara veiem i trepitgem. Llegeix l’entrada aquí.

El Campo de Hielo Norte és una massa de gel immensa al sud de Xile. Allà visitem el Glaciar Exploradores fent un trekking sobre el glaç. També, fem una sortida més turística per observar les Capillas de Mármol al llac General Carrera. Després, tornem a Argentina, on continuem amb la Ruta 40 que vam abandonar quan vam entrar a Xile. Ens retrobem amb els paisatges més àrids i conduïm llargues hores pràcticament sols per carreteres de grava i amb vistes que no et deixen concentrar. Llegeix l’entrada aquí.

Comencem la Carretera Austral, una mítica de Xile. Coneguda pels seus paisatges, passa per l’estret espai que separa l’oceà Pacífic i els Andes. Aquesta etapa té molts trams de grava, amb les conseqüències inevitable que això comporta: visites al mecànic. Pararem per fer ràfting en uns dels millors rius del món per aquesta activitat, i visitarem la nostra primera glacera, aquest cop només de lluny. Llegeix l’entrada aquí.

Visitem Chiloé! Passem tres nits a l’illa principal de l’arxipèlag, però també visitem una de les múltiples illes de la zona. Abunden els prats verds, els boscos i les edificacions de fusta. Tot i ser una regió on acostuma a ploure bastant, gaudim d’un sol radiant tot el temps. Això ens permet fer un parell de rutes de poques hores. No tot surt com ho havien planificat, però ens en sortim prou bé. Llegeix l’entrada aquí.

Arribem a la zona dels Andes. Aquí comencem a veure paisatge més verd i de muntanya. Agafem la ruta 40 per seguir la Ruta de los 7 Lagos, fins a arribar a Villa La Angostura. Allà visitem el Parque Nacional de los Arrayanes i fem un trekking de tres horetes. Finalment, travessem la frontera per entrar a Xile! Llegeix l’entrada aquí.

Recollim el que serà el nostre mitjà de transport i casa durant els següents 56 dies. Llit, cuina, dutxa, vàter, nevera i molt més. Tot encaixonat sobre un Toyota Hilux. El just i necessari per a aquesta etapa del viatge. Comencem a fer kilòmetres direcció als Andes, per després baixar cap al sud. Podeu seguir la ruta a la pestanya Ruta. Llegeix l’entrada aquí.

Visita a la capital d’Argentina. Aquí passem tres dies a l’espera d’agafar la camper i començar la ruta cap al sud. Els nostres objectius són: veure els punts principals de la ciutat, aconseguir dues targetes SIM per Argentina i canviar Euros a pesos argentinos. Amb el temps que tenim, sembla que és més que raonable, però la cosa es complicarà… Llegeix l’entrada aquí.

Comença el viatge de quatre mesos i mig per Sud-amèrica! En concret, per Argentina, Xile, Bolívia, Brasil i Equador. Jo soc l’Andreu, qui escriurà les entrades d’aquest blog, i la meva companya és la Kris, a qui podeu seguir per Instagram. Llegeix l’entrada aquí.