Buenos Aires

10 de gener de 2023

La primera gran ciutat que visitarem, i l’última en molt de temps, la capital d’Argentina, Buenos Aires. Molt ràpidament, i per contextualitzar, el doble de gran que Barcelona i amb una densitat de població semblant. Tenim només tres dies, així que ens limitarem a visitar les zones més turístiques.

Febre

A l’últim post vaig acabar dient que el menjar de l’avió era molt millor del que esperava… Ara ho torno a posar en dubte. A cap dels dos sembla que se’ns va posar bé del tot. Així doncs, tot el que vaig veure jo de Buenos Aires el primer dia (vam aterrar al matí) va ser el camí del taxi a l’hostal. La Kris, tot i trobar-se malament, es va veure en cor de sortir i fer les primeres gestions imprescindibles: canviar una petita part dels diners i aconseguir targetes SIM (o chips, com en diuen aquí). Sobre els diners, ja en parlarem més endavant, no té pèrdua. Per ara, us deixo amb aquesta foto que vaig fer quan estava a terra, mort, esperant que la Kris gestionés el check-in.

Turisme

Un dia menys, en queden dos. No vull allargar-me molt en el turisme per la ciutat, al cap i a la fi, aquesta informació la trobareu a Google, i de bastant millor qualitat. Em limitaré a llistar els llocs que hem visitat i penjar algunes fotos que vam fer!

Microcentro de Buenos Aires: Visita a la Avenida 9 de Julio, el famós obelisco, la plaza de Mayo (el nom no és per mi, per si algú s’ho preguntava) i la Casa Rosada.

Barri San Telmo: Passejada per les paradetes de Calle Defensa i el mercat de San Telmo.

Barri La Boca: Passejada per la Calle Caminito i visita a La Bombonera (estadi de futbol del Boca Juniors).

Barri Puerto Madero: Passejada per Río Dique i els imponents edificis de negocis a l’est de la ciutat.

Barri Recoleta: Visita al cementiri de la Recoleta, on descansa actualment el cadàver de Evita Perón (molt estimada ex-primera dama d’Argentina), el qual va voltar bastant. Passejada pels carrers residencials (pot recordar les zones altes de Barcelona).

Barri Palermo: Passejada pels parcs i sortida a sopar a les zones de restaurants i bars del barri.

I fins aquí la xapa de turisme d’avui.

Canvi de divisa

Anem a fer el xafarder sobre la gestió dels diners aquí a Argentina. Suposo que no cal que contextualitzi la inflació que Argentina té i ha tingut els últims (i no tan últims) anys. Tampoc cal que digui que és una situació molt complicada i que molta gent n’està patint les conseqüències. Així que per molt còmic i il·lògic que pugui ser, no pretenc pas riure’m de la situació econòmica del país. Ni tampoc és tan simple com descriuré a continuació.

El peso argentino ha perdut tant valor que el seu bitllet més gran val, més o menys, 3€. És a dir, si vols pagar 300€ en cash, necessites 100 bitllets. Potser quan llegeixes això ja s’ha devaluat encara més la moneda i en necessites més… Una de les conseqüències de tot plegat és que ara com ara hi ha el canvi oficial i el canvi en el mercat negre. Els dos canvis conviuen i pots saber el seu valor buscant a Google. El mateix efectiu canviat al mercat negre et proporciona el doble de pesos argentinos.

Bé, fins aquí més o menys clar. Ara com ho faig jo, un tio legal i poruc, per aconseguir pasta al mercat negre? Bé, doncs hi ha unes persones, conegudes com a arbolitos que estan dretes com si fossin arbres (d’aquí el nom) pel carrer i quan passes pel costat t’ofereixen canvi de divisa. Més o menys com els nostres amics de la Rambla de Barcelona que ens ofereixen “birra fresca, marihuana, coca”. Quan has tancat un preu amb un d’aquests arbolitos, et demana que el segueixis a una botiga al final d’un centre comercial, i et presenta el seu soci, qui et fa el canvi. La Calle Florida és un dels més coneguts per aquesta pràctica. Sorprenentment, tot el que tenen de graciosos, ho tenen d’honrats i simpàtics, almenys per la nostra experiència.

També, si tens sort, una taxista molt simpàtica et pot recomanar un quiosc que et fa un molt bon canvi, sense haver de passar pel tràngol dels arbolitos. Tot i que llavors pots decidir anar a viure l’experiència igualment.

Targeta Sube

La T-mobilitat de Buenos Aires. La targeta pel Subte (metro) i pel bus. Va ser introduïda el 2009, el qual deixa bastant malament a Barcelona, que l’està introduint el 2023. Dit això, el seu model coixeja per altres costats: no els queden targetes. És a dir, no pots comprar targeta perquè no els queden plastiquets. Cada punt de venda t’envia al següent: “esta mañana en la parada Lima (a 10 minuts caminant) había” o de forma més esqüeta “arriba”, referint-se a algun lloc indeterminat de la superfície. Això em recorda bastant el capítol de La casa que fa tornar boig d’Asterix i Obelix i les 12 proves.

En tot cas, la conseqüència de tot plegat és:

En definitiva, un bon caos, i un nou mercat negre on lucrar-se.

El moment més cómic

A l’esquerra, l’intent de gelat de dues boles del possiblement ja extreballador de la gelateria i la cara de felicitat de la noia que se’l menjarà. El primer intent de muntar el gelat fracassa perquè la primera bola ja estava desfeta quan per fi aconsegueix tenir preparada la segona. El segon intent acaba en aquesta gran torre amorfa de gerds i maracujà.

A la dreta, la cara que se’t queda quan la teva felicitat s’estampa contra el terra a causa de la indomable força de la gravetat, just després de sortir per la porta.

Conclusions

Per ara molt contents del tracte que hem rebut de la gran part d’argentins. Tothom ha sigut molt simpàtic i agradable, amb ganes d’ajudar. No ens ha semblat perillós, tot i que cal deixar clar que ens hem mogut per zones molt turístiques i a la nit només hem anat als barris més concorreguts. La ciutat ens l’hem trobat més neta i cuidada del que esperaries quan sents a parlar de les dificultats econòmiques del país.