Travessem els Andes
Arribant a San Martín de los Andes és quan per fi agafem la ruta 40. La ruta 40 travessa Argentina de forma vertical, seguint la serralada dels Andes. Nosaltres farem un tram d’aquesta ruta, per després creuar a Xile i seguir per la carretera Austral. Així doncs, aquesta entrada explica la nostra arribada a la zona dels Andes.
Canvi de paisatge a l’arribar als Andes
Fins ara hem estat conduint per planícies bastant àrides, com ja vaig comentar a l’entrada anterior. En aquesta nova zona, el paisatge ha canviat completament. Les planícies s’han convertit en terrenys muntanyosos, amb molts relleus, canvis de rasant a la carretera i muntanyes a l’horitzó. La terra àrida ara és fèrtil, i alimenta boscos densos de color verd intens, que a la vegada amaguen llacs d’aigua cristal·lina.
San Martín de los Andes és un poble de muntanya, amb cases de fusta, teulats preparats per la neu, botigues de lloguer de material d’esquí i molts restaurants per alimentar als turistes. És un poble bufó (el corrector em diu que mono és massa col·loquial), ple de persones passejant.
La Ruta de los 7 Lagos
La Ruta de los 7 Lagos segueix la ruta 40 i connecta San Martín de los Andes i Villa La Angostura. Òbviament, el nom de la ruta ve per la quantitat de llacs que té. Bé, de fet té 8 llacs, no 7. Segons hem llegit, diu la llegenda que el vuitè llac va sorgir d’una confluència subterrània dels altres 7, honrant al vuitè fill baró de la princesa Chicahue, engendrat gràcies a l’amor entre ella i els Andes, assegurant així la prosperitat dels estats andins. Així doncs, la ruta va conservar el seu nom original, però ara té un llac més. Sona bé, no? Doncs m’ho acabo d’inventar. M’agrada pensar que algú es va descomptar. Un dels llacs es diu “Lago Escondido”. Potser realment s’havia amagat.
En fi, tornant a les històries reals… La ruta té uns 108 kilòmetres, que fem en 2 hores i mitja. Mentre fem via, anem parant als diferents miradors i, fins i tot, en alguna platgeta per banyar-nos. Aquí és estiu i fa molt bon temps. L’aigua ve de glaceres, però, tot i això, està prou agradable. La ruta acaba a Villa La Angostura.
Parque Nacional de los Arrayanes
El nom de Villa La Angostura ve de la angostura que hi ha entre el poble i la península Quetrihue. Aquesta península està coberta pel Parque Nacional de los Arrayanes. Agafem un catamarà, que ens porta a la punta de la península, visitem el Bosque de los Arrayanes i tornem per la ruta de 2 hores i mitja fins a Villa La Angostura. A sota podeu veure la ruta que hem gravat a Strava. La ruta està bé, però tampoc té res massa especial. Un camí que passa pel bosc i no té vistes als llacs. Sobre el Bosque de los Arrayanes, diria que nosaltres no n’hem sabut apreciar l’encant.
Acabada l’excursió, fem nit a Villa La Angostura. L’endemà anirem direcció oest per entrar a Xile!
Primeres hores a Xile
A diferència de la Unió Europea, aquí sí que te n’adones que estàs passant una frontera. A uns 20 km de la frontera que marca l’aplicació MAPS.ME, ens trobem una garita, on, després de fer cua, parem i ens donen un paperet que indica que volem passar la frontera. Uns centenars de metres més endavant, hi ha la duana argentina. Aquí, aparquem el cotxe, agafarem la nostra documentació i la del vehicle, i ens posem a la primera cua. Aquesta és pel control de migració de persones. Un cop ens han segellat confirmant que podem sortir d’Argentina, ens posem a la segona cua. Aquesta per controlar que el vehicle pot sortir. També passem la prova satisfactòriament, i som premiats amb un segon segell. El paperet amb els segells és el que ens permet continuar circulant amb el cotxe, un cop l’hem entregat a la segona garita. Perfecte. No ha sigut ràpid, però amb 45 minutets de burocràcia hem aconseguit travessar la frontera. Oh, espera, que només hem sortit d’Argentina! Encara hem d’entrar a Xile…
Fem 40 minuts de cotxe per terra de ningú, amb paisatges de muntanya molt vistosos, fins a arribar a la frontera xilena. Allà la gimcana torna a començar. En aquest cas, a més a més, hem de prometre que no som traficants, i la veracitat d’aquesta promesa és posada a prova per un senyor que revisa la nevera i els armaris de la camper. Novament, aprovem amb nota i ens segellen confirmant que podem passar. 45 minuts més. Però l’important és que, per fi, ja som a Xile.
Primera parada a Xile: Puerto Varas. Aquí volem aconseguir una SIM i treure efectiu del caixer. A diferència d’argentina, no té cap avantatge canviar cash. Ja portem targetes que no cobren comissió per treure diners, amb certes limitacions. Dit això, ens equivoquem de banc, i el nostre estimat Santander es queda un 5% de comissió… Per sort, tampoc havíem tret molt. La targeta SIM l’aconseguim a un quiosc. Aprofitem per fer una ràpida passejada pel poble i dinar. Amb la feina feta i la panxa plena, tornem a agafar el cotxe per seguir la ruta 5, direcció Pargua, on agafem un ferri per entrar a la Isla Grande de Chiloé.
A Chiloé passarem dues o tres nits. Si tot va bé, us ho explicaré a la següent entrada.