Illa Santa Cruz i creuer

9 de maig de 2023

Galápagos, l’arxipèlag que va inspirar la teoria de l’evolució de Darwin, la terra que millor va esquivar la destructiva expansió de la humanitat, la casa de les tortugues gegants. Aquí és on passem les últimes dues setmanes del nostre viatge. De les desenes d’illes, només quatre estan habitades. Dues d’elles tenen aeroport, les altres dues s’hi pot arribar amb vaixell des de l’illa central, Santa Cruz. L’illa més gran té lleugerament més superfícia que mallorca, en totes les Galápagos només hi viuen 30.000 persones.

Illa Santa Cruz

L’arribada a les Galápagos es complica quan no podem pujar al vol que tenim comprat amb stand by. De fet, per ser correctes, sí que pugem al vol, però ens demanen que baixem perquè hi ha sobrepès. Potser hem estat menjant massa hidrats… Després de la decepció i quan ja havíem començat a planificar com gestionaríem el dia perdut, ens informen que ens han recol·locat al següent vol de la companyia, que surt només una hora més tard. Il·lusionats, però prudents, esperem, ja que no està 100% confirmat encara. Tenim sort. Pugem!

Arribem a l’aeroport de l’illa Baltra, passem els controls més de pressa del que esperàvem, paguem taxes molt cares, agafem el bus i pugem al ferri per travessar el curt canal que separa l’illa Baltra de l’illa Santa Cruz. Allà ens espera un taxista i la seva xurri que ens portaran fins a Puerto Ayora, al sud de l’illa, parant als dos llocs turístics que es poden visitar de camí. El primer és Los Gemelos, dos espais d’un centenar de metres de diàmetre on la terra es va esfondrar perquè els rius de lava havien debilitat els fonaments. El segon és el Rancho El Chato. Aquí fem una curta visita guiada d’una horeta per veure tortugues terrestres gegants que viuen en llibertat i túnels de lava. Les tortugues són tan grans com les històries expliquen, tenen el coll arrugat i el cap recorda als dinosaures que tots hem vist als llibres de naturals.

El poble de Puerto Ayora és més gran del que esperàvem. Al passeig marítim és on hi ha més activitat. A part de botigues de souvenirs, de submarinisme i restaurants, també et pots trobar llops marins dormint aquí i allà. Recorrem els seus carrers múltiples vegades, ja que en aquest poble hi passem un total de cinc nits. Hi ha força vida, sobretot als carrers de restaurants, que exhibeixen la seva pesca del dia i els seus cambrers t’intenten convèncer que el seu producte és el més bo o el seu menú el més barat.

L’endemà de la nostra arribada tenim reservada una activitat de submarinisme al nord de l’illa. Dedicaré la següent secció a fer-ne un resum, tot i que ja avanço que tindrem poca visibilitat. El següent dia, anem a visitar la platja Tortuga Bay, a una horeta caminant a l’oest del poble. El passeig és ample i passa en línia recta pel mig d’una zona amb arbres, està empedrat i ben conservat; el bon manteniment dels camins és quelcom que veurem a totes les illes. Ens hem despertat tard, així que ara és migdia i el sol pica de valent. Portem molta crema de sol, aigua en abundància i un parell d’entrepans per dinar. Arribem a la primera platja, la Brava. Com el seu nom indica, les onades trenquen amb força a pocs metres de la sorra. Això i les roques volcàniques mig amagades en l’aigua, expliquen per què ens han insistit tant de no banyar-nos aquí. Com ens han indicat, continuem fins a arribar a la platja Mansa. No té res a veure, aquesta és una piscina natural, protegida de l’onatge per una petita península. Hi ha prou gent, però a nosaltres ens sorprèn més la quantitat d’iguanes marines. Fosques i immòbils, aquests animals s’apilonen uns a sobre dels altres a l’ombra d’algun arbre. Hem d’anar amb cura, ja que si no estem atents, podem confondre alguna amb una roca i trepitjar-la. Després de fotografiar-les, busquem una ombra lliure on deixar les nostres coses. Descansem, ens banyem, dinem i ens banyem altre cop. L’intent de fer snorkel amb el material que hem llogat fracassa per la poca visibilitat; s’ha de dir que ja ens havien avisat. La tornada fins al poble es fa més llarga. Acabem el dia sopant tranquil·lament i fent les maletes perquè l’endemà comencem un creuer.

Saltant-me l’ordre cronològic dels esdeveniments, tanco la secció de l’illa Santa Cruz amb la visita a Las Grietas, que fem una setmana més tard, després del creuer i després de visitar l’illa Isabela. Las Grietas és una formació rocosa a mig camí entre Puerto Ayora i Tortuga Bay, però no s’hi pot accedir per terra. Ens equipem amb els ja habituals crema solar, aigua, entrepans i equip d’snorkel i anem al port per agafar una llanxa-taxi. El trajecte és només de dos minuts i el preu és d’un dollar per persona. Baixem i comencem a recórrer el camí. Aquesta zona encara es considera part de Puerto Ayora, és el barri més llunyà i, segurament, on hi ha els hotels més cars. Passem de llarg de la platja Los Alemanes, on tornarem més tard, i arribem a Las Grietas. La visita s’ha de fer forçosament amb guia, el qual ens costa deu dollars. Penso que hauria pagat per anar sense guia, s’enrotlla massa, fa calor i no m’interessa saber el nom de totes les plantes. Finalment, arribem a les protagonistes d’aquesta visita: dues parets gegants travessades per un braç d’aigua. A ull, diré que de mitja fan uns vint-i-cinc metres d’altura i sis o set d’amplada, la profunditat de l’aigua és d’uns deu metres. Hi ha uns pocs peixos no massa grans, ja que l’aigua està connectada amb l’aigua de l’oceà per petites escletxes per on es colen alguns embrions de peix, que un cop han crescuts, ja no poden escapar. Tenim temps per banyar-nos-hi, fer snorkel i visitar un petit mirador des d’on es veu tot el poble. Fet això, desfem el camí i ens acomodem a la platja Los Alemanes, on dinem i llegim una estona estirats a la tovallola. Aquesta té més encant que la platja Tortuga Bay, però l’aigua està igual de tèrbola. Dit això, arribem a veure un parell de taurons petits que neden a prop dels manglars i a pocs metres de la gent.

L’illa Santa Cruz i el poble de Puerto Ayora componen una mostra bastant representativa del que pots trobar a les Galápagos. Excursions a platges, excursions per veure animals, busseig, snorkel, tours d’un o de diversos dies, creuers i infinitat de restaurants. L’oferta pel turista és molt completa. També, és d’on surten tots els vaixells per anar a visitar la resta d’illes poblades de les Galápagos. L’únic inconvenient, tot i que menor, és que l’aeroport està a l’altra punta d’illa i que s’ha d’agafar un ferri per arribar-hi. Per la resta, tot molt bé.

Submarinisme

Hem quedat a les set del matí al local de l’empresa. Ahir ja vam passar a provar-nos el material, així que avui només hem d’esperar que arribin els taxis. El submarinisme el farem al nord de Santa Cruz, així que primer creuarem l’illa amb taxi, en direcció a l’aeroport, i des d’allà agafarem un vaixell. Som nou bussejadors, dos instructors, el primer i el segon capità. El meu currículum com a bussejador és bastant curt, només he fet tres immersions; la Kris té bastant més experiència. Ens separen en dos grups per nivell, mantenint les parelles juntes. Els dos grups faran les mateixes immersions, tot i que els més bons podran baixar uns pocs metres més i s’espera que aguantin més estona sota l’aigua, perquè consumeixen menys aire. Abans d’iniciar les immersions pròpiament parlant, fem una prova de flotabilitat per decidir el pes que portarem. Jo no me’n recordo massa de com va tot plegat, així que també em serveix per recuperar la seguretat en mi mateix.

La primera immersió és a l’illa Seymour. Després d’explicar-nos el pla de busseig, ens equipem i ens tirem a l’aigua. De seguida canviem el pla previst, ja que els corrents són diferents del que esperàvem. En tot cas, jo em limito a seguir l’instructor i a quedar-me a prop de la Kris, tant se me’n carda si anem direcció nord, sud, est o oest. Arribem fins a una zona més rocosa, el corrent és fort i ens hem d’agafar a les roques del fons per estar quiets. Volem estar quiets perquè hi ha un tauró d’un metre i mig descansant sobre la sorra, el primer dels quatre o cinc que veurem. Continuem nedant quaranta minuts, parant a veure peixos i més taurons. Jo vaig una mica tens, centrat en la respiració, fins que veig que altres companys del grup van més curts d’aire que jo, llavors em relaxo i gaudeixo tot i la poca visibilitat que tenim.

La segona immersió és a l’illa Mosquera. Aquesta és bastant decebedora. L’aigua està tan tèrbola que amb prou feines veiem la persona que tenim a davant. Uns pocs peixos, un parell d’estrelles de mar i una tortuga marina és tot el que intuïm, ja que no m’atreveixo a fer servir el verb “veure”. Com a curiositat, un dels nois perd el cinturó de pesos, valorat en uns cent dollars, i li fan pagar, augmentant així el ja elevat cost de l’activitat.

En general, veiem alguns animals grossos, sí, però la mala visibilitat ens aigualeix bastant l’experiència. El fons marí, de sorra i roques, tampoc és tan acolorit com esperàvem. Decidim que no ens val la pena fer més immersions.

Creuer

Ens han citat a l’aeroport. El creuer surt d’allà perquè està pensat per a la gent que arriba a l’illa amb avió. Nosaltres hi arribem amb taxi i ferri des de Puerto Ayora. Allà trobem el que serà el nostre guia, en Jorge. Esperem i esperem; sembla que falta algú i el tarannà caòtic que demostra en Jorge no transmet cap confiança. Finalment, arriba l’última persona, l’excusa que dona és que no tenia aigua calenta… Un bus ens porta al port, on ens espera el Golondrina I i la seva tripulació: un capità, dos mariners, un enginyer, dos cuiners i un bàrman.

A la part inferior del vaixell hi ha la sala de màquines, molt freqüentada per l’enginyer, l’habitació de la tripulació i del guia i quatre habitacions de passatgers. A la part mitjana hi ha la cuina, el menjador i, una mica més enllà dues habitacions de passatgers, entre les quals la nostra. A la part superior hi ha la cabina del capità, dues habitacions de passatgers i un espai obert on prendre el sol. Les habitacions tenen totes lliteres i bany privat, però són molt petites.

La tònica del creuer és fer dues activitats cada matí i cada tarda, normalment alternant snorkel i excursions. No tenim massa hores mortes, però les que tenim les aprofitem per descansar, llegir o parlar amb els altres passatgers. Els menjars, prou variats, tot i que limitats per la cuina del vaixell, s’anuncien amb una campaneta. Un parell de vespres amb el mar bastant mogut i el vaixell encara en marxa, fins a tres persones decideixen no baixar a sopar per evitar marejar-se. Hi ha moments on no és massa agradable, per sort, pastilleta del mareig i dormir és sempre una bona solució.

Ruta

Al creuer fem un total de quatre nits. Els tres dies centrals tenim la rutina d’excursió i snorkel cada matí i cada tarda; al migdia i a la nit naveguem fins al següent lloc que volem visitar. El primer dia és poc profitós. Entre esperar a tothom, embarcar i la primera tirada de navegació, més llarga que les altres, només tenim temps per una visita ràpida a l’illa Mosquera.

El primer matí ens despertem a Punta Vicente Roca, a la punta nord-oest de l’illa Isabela, a la tarda continuem fins a Punta Espinoza, al nord de l’illa Fernandina. L’endemà visitem Bahía Urbina i Caleta Tagus, ambdos llocs a l’oest de l’illa Isabela. Aquest és el punt més llunyà on arribem. A la tornada, fem parada a Puerto Egas, a l’oest de l’illa Santiago i a Sombrero Chino, al sud-est de la mateixa illa. L’endemà ja tornem a ser a Puerto Ayora. A la pestanya de ruta es pot veure el traçat sobre el mapa.

L’últim dia, o l’últim matí, per ser més justos, visitem el Centro de crianza Fausto Llerena i el museu de la Fundación Charles Darwin.

Excursions

Les excursions, bastant curtes, s’allarguen en el temps per la quantitat d’animals que ens trobem al camí. Tortugues, llops marins, iguanes terrestres i marines, crancs, ocells de potes blaves, l’aligot de les Galápagos i altres ocells, tots ells són fotografiats mentre escoltem les explicacions del guia. De forma graciosa, però excessivament repetitiva, imita el soroll dels animals per complementar les seves explicacions. Parla i se l’entén, però gesticula tant, que el podria entendre fins i tot sense sentir-lo. Cada verb és repetit dues vegades mentre expressa també el seu significat fent mímica. És molt exagerat.

Ens plou en un parell de sortides. Per sort fa calor i no ens refredem. Fins i tot, si tenim sort i surt el sol, quan hem acabat de caminar ja tornem a estar secs. El terreny és, majoritàriament, volcànic, però també hi ha zones de sorra o de terra. En aquestes últimes, hi creix abundant vegetació. El camí està sempre molt ben marcat. Tenen molta cura de conservar l’entorn i, sobretot, d’evitar que els turistes destrossin nius d’iguana, de tortuga o d’ocell; estan amagats sota la sorra. Acaba essent una mica pesat les vegades que et diuen que no pots tocar els animals ni sortir-te del camí, però suposo que és necessari perquè la gent no fa cas…

Snorkels

El material per fer snorkel el lloguem al mateix creuer. Tothom va sempre equipat amb peus d’ànec, màscara i tub; els més fredolics també poden optar per un neoprè pagant una mica més. Sigui amb pangas o des de la platja, entrem a l’aigua i ens hi estem uns quarta-cinc minuts. Ens demanen que no ens separem gaire del grup, però tenim prou llibertat per anar pel nostre compte.

Tot i que la visibilitat no és sempre perfecte, podem veure varietat d’animals: tortugues marines, taurons, pingüins, llops marins, mantes, estrelles de mar, iguanes marines nedant i menjant i peixos de molts tipus. De tortugues n’hi ha tantes que al final ja les passem de llarg.

Animals

Les Galápagos són illes volcàniques. És a dir, no es van desprendre de cap continent, es van formar del no-res al mig de l’oceà. Així doncs, totes les espècies animals i vegetals ha arribat allà des del continent americà, ja que inicialment les illes eres només lava solidificada. Els animals aquàtics i les aus, òbviament, van tenir més facilitats per arribar-hi, però els terrestres van haver de nedar o navegar a través de troncs flotants o vegetació arrossegada pel mar. Perquè això fos possible, havien de ser animals resistents a estar diversos dies sense aigua per beure, com és el cas dels rèptils.

Tortugues terrestres i marines

Les tortugues terrestres tenen el coll llarg i arrugat, la closca és prou gran per a posar-hi un adult en posició fetal a dintre, les potes són fortes i escamoses, les ungles grans i la cua normalment més llarga en cas dels mascles. Poden arribar a pesar fins a 500 kg. El pes de la closca és evident quan les veus caminar, són molt lentes. Poden viure al voltant de 200 anys. Només de molt petites, quan la closca encara és toveta, tenen depredadors. Quan t’hi acostes, amaguen cap i extremitats.

Les marines, a diferència de les terrestres, tenen la closca més xafada, segurament per ser més hidrodinàmica. També tenen les extremitats evolucionades per nedar, és a dir, més planes i gruixudes, simulant les aletes d’un peix. Per la resta, no es diferencien massa. Són igual d’arrugades i tenen el mateix aspecte prehistòric.

Iguanes terrestres i marines

Cua llarga, tant com la resta del cos, ungles llargues i esmolades, panxa contundent i una cresta que va des del crani fins al final de la cua. Aquesta és l’aparença de les iguanes, siguin terrestres o marines. Les terrestres són, en general, més grans; potser fan uns setanta o vuitanta centímetres, mentre que les marines estarien al voltant dels cinquanta. El color també és diferent, les terrestres que veiem nosaltres són d’un to groguenc, però també n’hi ha de més vermelloses; les marines són totes fosques.

Pràcticament, totes les que veiem estan tombades a terra bocaterrosa, immòbils. Només de tant en tant, almenys les marines, estosseguen per expulsar l’excés de sal que tenen al cos. Curiosament, aquesta sal que expulsen s’acaba acumulant sobre del cap, creant una crosta blanca.

Llops marins

Tenen un aspecte molt semblant, si no igual, als llops marins que ja vam veure a Argentina. Pell marronosa, bigoti, cara de gos i mirada encantadora. Les extremitats, dissenyades per nedar, també les poden fer servir prou àgilment per gatejar sobre la terra, tot i que es cansen ràpidament.

A la sorra són animals pesats, mandrosos i avorrits de mirar; a l’aigua neden ràpidament giravoltant amb una agilitat inesperada. Els més joves s’acosten a les persones a jugar. Els agrada quan fas bombolletes a sota aigua o quan t’enfonses i imites els seus moviments. Passen nedant a tot drap pel teu costat, et venen de cara i a l’últim moment desvien la trajectòria. A sota l’aigua són molt divertits.

Taurons

N’hi ha de molts tipus, nosaltres aconseguim veure taurons de punta blanca, de punta negra, taurons de Galápagos i un tauró gat. Els que veiem estan normalment patrullant a prop de bancs de peixos, tot i que no se’ls veu amb actitud agressiva. De tant en tant, algun accelera per veure si pesca el seu esmorzar, però, en general, passegen tranquil·lament, suposo que esperant una bona oportunitat.

Pingüins

De potser trenta centímetres, aquests pingüins són significativament més petits que els que havíem vist a Argentina. Blancs i negres, es mouen de forma maldestra fora de l’aigua, però com torpedes a dintre.

Crancs

Els petits, de dos o tres centímetres de diàmetres, tenen un color més aviat fosc. Cada cop que canvien de muda, el nou exoesquelet té una tonalitat més vermellosa, fins que aconsegueix un potent color taronja a l’edat adulta. El ventre, a diferència de la resta del cos, el tenen de color blau. Els més grans, considerant també les potes, potser fan uns quinze centímetres de llarg. Sempre estan a les roques a la vora de l’aigua.

Mantes

Fent snorkel veiem unes quantes mantes. Algunes més petites, però altres de quasi un metre de diàmetre. En tot cas, la més impressionant és la Manta Ray que veiem saltar des del vaixell.

Peixos i altres animals marins

També veiem múltiples peixos dels quals desconec el nom. Tot i no sé extremadament acolorits, en veiem alguns de taronges i turqueses. També veiem estrelles de mar.

Ocells de potes blaves

En anglès es diuen blue-footed booby. Com el seu nom indica, són ocells amb les potes blaves. Curiosament, la part de booby, segons ens explica el guia, ve de bobo. Ara fa cinquanta anys, aquests ocells, d’aparença bastant graciosa, tenien el costum d’anar a veure el cadàver del company que els humans acabaven de matar, exposant-se ells a una mort segura; d’aquí que els diguessin bobos. Aquesta paraula es va transformar en booby quan van venir els anglesos.

Altres ocells

Entre la immensa varietat d’altres ocells que veiem, només mencionaré l’aligot de les Galápagos, al capdamunt de la cadena alimentària, i el pelicà.