La camper
Recollida i primer contacte
Tinc 31 anys. Em vaig treure el carnet de conduir als 27. Des de llavors, hauré acumulat 5 hores de conducció a la meva vida, tirant molt llarg. Avui vaig a buscar un monstre de 5.7 metres de llarg i 2 m d’ample, amb el qual hauré de conduir uns 13.000 km. Desitgeu-me sort! La Kris? Sí, té més experiència conduint, però no un monstre així!
Ens despertem, esmorzem, pugem a l’Uber i ens deixem portar cap a la localitat de El Pato. Allà és on recollirem la camper que hem llogat a l’empresa Motor Home Time. La reserva és per 56 dies. Hem llogat un motorhome que va molt ben equipat. Bàsicament, és una casa molt petita col·locada sobre un Toyota Hilux. Tot això ho hem decidit nosaltres. El que no hem pogut escollir és el disseny, i a hores d’ara, encara no sabem com serà!
La primera sorpresa del dia esdevé quan l’Oscar, el senyor d’uns 70 anys que mou el cotarro aquí, se’ns dirigeix en català! Humilment, ens diu que el xapurreja, però el parla amb molta fluïdesa. Es veu que els seus pares eren catalans que van migrar a Argentina. També, dos dels seus fills actualment viuen a Reus! Si un argentí ja té xerrera per estona, imagineu-vos un argentí que pot practicar el seu català, mentre ens explica la passió de la seva vida. Ell dissenya i coordina la construcció de motorhomes, que després ven o lloga! Un crack! El podeu veure a la foto més avall.
I així és, mentre estem gestionant el contracte, que arriba, finalment, la nostra companya de viatge. No passa desapercebuda. El cotxe és d’un color gris fosc. La casa té un estampat de lleopard que no et deixa indiferent. Personalment, em recorda les vegades que he anat al Zara i m’he preguntat qui carai compra els vestits amb estampats. Està clar que no és quelcom que jo hauria triat, no encaixa amb el meu estil discret, llis i generalment fosc. Però també us diré que no m’importa massa donar la nota, quan és a un país estranger.
Què us sembla a vosaltres? Fins ara, hem rebut opinions de tot. Molts argentins se’ns acosten a les gasolineres o càmpings per dir-nos el molt que els agrada. De la banda catalana, potser perquè hi ha més confiança, les opinions no són tan bones :D. A nosaltres ens va xocar al principi, però ara ens agrada molt!
També, us deixo aquí unes fotos de l’interior, perquè us feu una idea de com és. D’esquerra a dreta:
- A l’esquerra una foto feta des de la porta d’entrada (s’entra per darrere). Al fons el llit, davant la taula i bancs, a l’esquerra la porta de fusta que dona al bany, a la dreta la cuina.
- Al mig una foto del bany. Pica, dutxa i vàter. El vàter no es veu a la foto. És químic. Cada 3-4 cagades, l’has de desmuntar i buidar-lo :). Intentarem no haver-lo de fer servir.
- A la dreta una foto de la cuina. Té dos focs, una nevera amb un petit congelador, la pica, l’escalfador de l’aigua i una estufa (que no es veu a la foto).
Negaré haver-ho dit, però òbviament vam ordenar la camper per fer les fotos de dalt. Aquestes fotos són més representatives del dia a dia. Jo, escrivint el post de Buenos Aires i cuinant, i la Kris, acabada de despertar.
Ruta
Bé. Presentada la camper, ja ens podem posar en ruta! El nostre objectiu: travessar Argentina d’est a oest per agafar la ruta 40. I així ho fem. Conduïm un total 1647 km en 20 hores (a una velocitat mitjana de 82 km/h, aproximadament). Això ho fem en tres dies consecutius. Bàsicament, ens passem tres dies conduint, menjant i dormint. Haig de dir que m’han passat molt ràpidament, suposo perquè és novetat. Ja us diré què n’opino de conduir tantes hores quan portem bastants més kilòmetres a sobre. En tot cas, al sud, a la Patagònia, els paisatges haurien de millorar respecte al que hem tingut aquests tres dies. Paisatges sorprenents i diferents del que estem acostumats, no diré que no, però després de diverses hores, monòtons a més no poder. Tampoc ajuda massa que les carreteres tinguin centenars de kilòmetres sense CAP corba. Valoreu-ho vosaltres mateixos:
Sobre dormir, fins ara hem fet sempre nit a càmpings. Encara no ens hem atrevit a fer acampada lliure. Pels timings i la novetat de tot plegat, hem tirat per l’opció més còmoda. Els pobles on hem fet nit són Sierra de la Ventana (Buenos Aires), General Roca (Río Negro) i San Martín de los Andes (Neuquen). De Sierra de la Ventana no tenim fotos, perquè vam arribar que era fosc i plovia! Dels altres dos càmpings només en tenim de meves i de cavalls :).
Us deixo, també, un parell de fotos nostres conduint, com a prova gràfica de què no m’ho estic inventant!
Podeu seguir la ruta a la pestanya Ruta. L’aniré actualitzant a mesura que anem avançant.